El Centre del Carme Cultura Contemporània inaugura 'Viatge a Corfú. Carlos Pérez. L'home-museu' una extensa exposició homenatge a Carlos Pérez, que es podrà veure fins al 24 de maig a la sala que porta el seu nom des de 2017.
Composta per més de 500 peces, 'Viatge a Corfú' proposa un recorregut per la trajectòria vital i professional de Carlos Pérez (València 1947-2013), pedagog, escriptor, museògraf i expert en les avantguardes artístiques del segle XX.
La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, i el director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyats pels comissaris de la mostra, Francesc Pérez i Moragón i Rafael Ramírez Blanco, han presentat aquest matí la mostra.
Raquel Tamarit ha manifestat que "aquesta exposició ens endinsa en el pensament d'una de les personalitats més destacades de la cultura valenciana de les últimes dècades.
'Viatge a Corfú' és una invitació a descobrir els universos de Carlos Pérez, una figura inspiradora per a tots els qui el van envoltar i una persona clau per a la modernització de la museografia i la pedagogia en la cultura".
"Els múltiples registres de Carlos Pérez capaços de connectar amb diferents públics, començant pels més menuts amb la seua col·lecció de joguets i els tallers que ell va dissenyar", ha destacat.
Per a José Luis Pérez Pont "més que un repàs al seu llegat 'Viatge a Corfú' el que busca és mostrar qui va ser Carlos Pérez a través de les seues col·leccions, aquelles que el van inspirar i de les quals s'envoltava. El seu llegat el trobem en el desenvolupament i en la manera en què els centres d'art de hui es relacionen amb els públics, que abandonen els conceptes d'alta i baixa cultura, integren totes les arts i fomenten la participació de totes i tots en la creació".
"Les pràctiques artístiques i pedagògiques de Carlos Pérez han inspirat el projecte cultural del Centre del Carme, motiu pel qual fa tres anys vam batejar aquesta sala amb el seu nom", ha destacat.
Amb l'exposició, a través de les seues col·leccions i treballs, s'ha volgut recuperar la mirada aguda, crítica i divertida, la voracitat cultural i el gust per la vida que el caracteritzaven, juntament amb una gran capacitat de treball i d'il·lusió per les coses ben fetes, enfront d'un ambient no sempre favorable. Entre els projectes que no va poder dur a terme, n'hi havia un vinculat a l'illa de Corfú, que ha servit per a donar títol metafòric a aquesta exposició.
Segons Francesc Pérez i Moragón, "en la València dels anys 70 hi havia una concepció de les exposicions, de la museografia, elitista o quasi anacrònica.
"L'IVAM es va crear entorn de la figura de Julio González que ja es considera avantguarda, però ell fa altres aportacions d'altres avantguardes europees, d'entre guerres: la fotografia artística o el reportatge fotogràfic, el cartellisme, la tipografia com una manera de comunicar o d'atraure l'atenció del públic i després la integració de la cultura popular amb els seus joguets, el teatre o el circ", ha indicat.
"Qüestions que eren habituals per al públic però que en aquell moment no es consideraven que foren dignes d'un museu", segons Pérez.
Els antics barris de la seua ciutat, al voltant del mercat Central, es marcaren amb força en la seua memòria infantil i apareixerien després en els seus escrits. De la mateixa manera, li van influir des de jove les vivències a París i la cultura francesa i, més tard, nombrosos viatges, sovint professionals, per Europa i Amèrica.
Amb altres factors, tot això li va alimentar un interés constant per la literatura, el cinema, la música i les arts plàstiques. En definitiva, una avidesa per descobrir la modernitat i una voluntat de fer-la present i incentivar-la en la nostra societat.
Com a pedagog, va treballar amb xiquets i xiquetes amb problemes auditius. Va crear a continuació un taller ocupacional i va dissenyar joguets infantils, i per a fer-ho es va inspirar en la lliçó de Montessori, Decroly o Freinet. Va ser director general de Serveis Socials de la Generalitat (1983-1986).
Entre 1989 i 2013 va exercir diverses funcions a l'IVAM, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i el MUVIM, i va ser comissari, coordinador o col·laborador de catàlegs en exposicions importants, en aquests i altres centres de prestigi internacional.
Com a escriptor, va publicar treballs especialment creatius com per exemple 'Fish and Xips' (2004), amb dibuixos de Marcelo Fuentes; 'Kembo: incidente en la pista del circo Medrano' (2010), amb il·lustracions de Miguel Calatayud i 'Buffalo Bill. Romance' (2003), amb collage de Dani Sanchis.
En l'itinerari de la seua fascinació per les avantguardes artístiques, va dedicar també una especial atenció al poeta Vicente Huidobro (1893-1949). A Madrid, va comissariar amb Miguel Valle Inclán l'exposició 'Salle XIV. Vicente Huidobro i les arts plàstiques', en 2001, presentada després a Xile.
Arran d'això, va preparar un facsímil dels tres números de la revista 'Creación/Création' 1921-1924, fundada i dirigida per l'escriptor xilé i publicada a Madrid i després a París.
Amb motiu de la inauguració de la mostra, Vicente García-Huidobro oferirà aquest divendres una taula redona acompanyat per Juan Manuel Bonet, Mercè Ibarz i Claustre Rafart, titulada 'Viatge a Carlos Pérez. L'home-museu'.
L'homenatge que se li dedica amb aquesta exposició es completa amb una publicació composta pels textos de diverses personalitats que el van conéixer i en els quals va influir especialment com ara Salvador Albiñana, Adolf Beltran, Juan Manuel Bonet, Vicente Ferrer Azcoiti, Jorge García, Vicente García Huidobro, Mercè Ibarz, Françoise Lévèque, Joan Llinares, Josep Monter i Claustre Rafart.
A més, en una mostra dedicada a Carlos Pérez no pot faltar un projecte educatiu específic. Pròximament es posaran en marxa uns tallers inspirats en els seus dissenys de joguets.