El CCCCinema del Centre del Carme incorpora la música en directe i explora la comèdia europea

Guardar

20.07.27_foto_CCCCinema
20.07.27_foto_CCCCinema
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) recorre quasi un segle de comèdia europea en el seu CCCCinema d'Estiu, que un any més aposta per les rialles en les nits d'agost.No hi ha plaer més gojós que la rialla. Sobretot si genera carcallades posant el món del revés, qüestionant tabús o removent consciències. Cal celebrar, per tant, que aquest exercici tan intel·ligent i saludable com necessari s'amuntone en les imatges de l'extens cicle que, per tercer estiu consecutiu, ofereix el Centre del Carme.Del 3 al 29 d'agost, el CCCC presenta una nova edició del seu cicle 'De què riem a Europa?', 24 comèdies triades de tot el continent, moltes mai estrenades a Espanya, que es projectaran a l'aire lliure amb entrada gratuïta i en versió original amb doble subtitulació en castellà i valencià.El cine de Bulgària, Finlàndia, Txecoslovàquia, Àustria o Tadjikistan conviurà amb el de països d'un humor més recognoscible i junt amb títols espanyols com 'Dripping', que compleix 20 anys, o '¡Vivan los novios!', amb què el CCCC se suma a l'homenatge a Luis García Berlanga en el seu centenari.El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat que, "junt amb el crític i investigador Daniel Gascó, continuem explorant en un cicle que té ja una identitat pròpia amb títols molt poc coneguts que es troben fora de les plataformes habituals de cine, la qual cosa li confereix originalitat i ens permet continuar coneixent i reconeixent la cultura europea".Pérez Pont ha afegit que "un any més busquem oferir un cicle diferent i de qualitat que anime les nits d'agost en un entorn patrimonial com és el claustre gòtic del CCCC. Enguany hi incorporem, a més, una experiència diferent amb una proposta d'experimentació sonora, en directe, durant la projecció d'una pel·lícula clàssica de cine mut".

La bogeria txeca

El pròxim de 3 agost, arranca el cicle 'Príbehy obycejného sílenství' (Dirección equivocada, 2005), de Petr Zelenka, un cineasta obsessionat per la soledat i l'abandó que construeix personatges imprevisibles. La potència del seu cine és que sempre s'avança a l'espectador veterà, encabotat a endevinar o voler anticipar-se al desenvolupament de la trama. Per una vegada segurament prendrà una direcció equivocada.Deu anys després d'haver guanyat l'Òscar per 'Kolya', Zdenek i Jan Sverák van brindar una entranyable comèdia que atempta contra el buit o la inhumació prematura a què moltes vegades se sotmet les persones de la tercera edat. Josef Tkaloun interromp la seua jubilació per a atendre els seus 'Sueños de juventud' (2007). I és que, per desgràcia, la nostra civilització no té temps per als somnis. No se'n pot traure benefici econòmic, afirma Jan Svankmajer. Sense verbalitzar ni utilitzar diàleg, aquest artista reuneix en 'Los conspiradores del placer' (1996) sis exemples de subversió, fetitxisme i transgressió entorn de la recerca del plaer i els seus estranys rituals.

Dues sessions especials

El primer diumenge del cicle, el 8 d'agost, hi haurà un espectacle a càrrec de dos músics experimentals: el valencià Dr. Truna (Andrés Blasco) i el britànic Mike Cooper. El duo ha compost una banda sonora per a 'Die Puppe' (La muñeca, 1919), una obra mestra d'Ernst Lubitsch que, segons el Dr. Truna, "toca de manera enginyosa el concepte d'autòmat. El treball de Mike Cooper i meu suposarà un contrapunt carregat de sonoritats exòtiques i fantàstiques".El dissabte 21 se celebren els 20 anys de 'Dripping', una pel·lícula valenciana que cal redescobrir. A banda de la seua visió mordaç del món de l'art, és un document molt valuós de la ciutat de València, perquè transcorre en llocs tan emblemàtics com la Sala La Gallera, l'IVAM o el mateix Centre del Carme. Una nova còpia restaurada en 4K serà projectada amb presència del seu director, Vicent Monsonís, i diversos membres de l'equip.

Viva Berlanga!

Amb la projecció de 'Vivan los novios' (1970), el 5 d'agost, el CCCCinema se suma al circuit d'homenatges pel centenari de qui va ser un vertader mestre de la comèdia, Luis García Berlanga. Molt apreciada pels seus autors, Azcona i Berlanga, però incompresa en el seu moment, aquesta pel·lícula rabiosa va suposar la seua primera incursió en el cine en color.

Joventut a la deriva

El blanc i negre és el color del cine, deia Berlanga. Per això no és estrany que cineastes contemporanis com Ivaylo Hristov seguisquen utilitzant-lo. La seua pel·lícula 'Karatsi' (Perdedores, 2015) trau molt de partit a la trama de grisos o els contrastos de llum, ideals per a retratar una joventut búlgara sense rumb que pateix la carència d'un passat exemplar i un horitzó amb futur. A Atenes pareix que aquesta situació es manté en el llindar dels trenta. Però Nikos no desespera en 'Ftina tsigara' (Cigarrillos baratos, 2000) i esprem cada nit ociosa amb enginy i poesia. Com ell mateix es defineix, és un col·leccionista de moments. Els mateixos que no deixen escapar els protagonistes de 'Santa Maradona' (2001), massa descarats, divertits i bells per a deixar-se véncer pel fracàs.El que el sistema et negue, pren-ho. Tot menys deixar que t'acomplexen o soterren en vida, que és el que practica la protagonista de 'Keiner liebt mich' (Nadie me quiere, 1994), de Doris Drrie. La cineasta ironitza novament sobre el pensament occidental obsessiu, que es comprimeix davant de l'absència preocupant de l'amor. Un aprenentatge que s'albira en 'Diàbolo Menthe' (Peppermint Soda, 1977), l'esplèndid debut de Diane Kurys que dissecciona la seua entrada a l'adolescència evitant endolcir els seus records. Curs del 63. Anne té 13 anys, espia els enamoriscaments de la seua germana major, somia de portar calces i deixa que la seduïsquen en els balls. Però després continua sent aquella xiqueta que demana 'peppermint' en els bars a falta de no conéixer una altra cosa.

Pròxima parada: París

"A París la gent menja millor i fa l'amor, bé, potser no millor però sens dubte més sovint", amb aquesta ironia presentava Billy Wilder la ciutat dels amors possibles en 'Ariane' (1957). Un clixé que es trontolla en quatre (tragi)comèdies molt pròximes en el temps: 'Caprice' i 'Les deux amis' del 2015, 'Paris pieds nus' (2016) i la pel·lícula que tanca, 'Mr & Mme Adelman' (2017).Segons Daniel Gascó, "es tracta de quatre 'delicatessen' que misteriosament no serien estrenades a Espanya, com bona part d'una selecció que, sense perdre de vista uns criteris exigents de qualitat, enriqueixen un programa que des de fa tres estius no s'assembla a cap altre".El CCCCinema es podrà gaudir cada nit, excepte els dilluns, a les 22 hores, amb entrada gratuïta i reserva prèvia. Les sessions estaran precedides per una breu presentació del coordinador del cicle, Daniel Gascó. Més informació i reserves (consultar ací).
Destacats