El Centre del Carme presenta joies cinematogràfiques d’Ucraïna, Alemanya, Grècia i Itàlia en les últimes projeccions del CCCCinema d’Estiu

El cicle de cinema d’estiu se celebra al claustre gòtic del CCCC fins al 31 d’agost, de dimarts a diumenge, amb accés gratuït

Guardar

CCCCinema d’Estiu
CCCCinema d’Estiu

L'última setmana del cicle de comèdia europea del Centre del Carme, CCCCinema d'Estiu, projecta sis comèdies que mostren la singularitat de les cinematografies ucraïnesa, alemanya, grega i italiana de les últimes tres dècades, i que van tindre un gran èxit entre el públic en els seus respectius països.

Per quart any consecutiu, el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) ha dedicat les nits del mes d'agost a la comèdia europea, amb una selecció de 24 pel·lícules de gran qualitat cinematogràfica i escassa circulació en sales comercials, que han omplit durant quatre setmanes les nits del claustre gòtic del CCCC. Les projeccions tenen lloc de dimarts a diumenge a les 22.00 hores, amb accés gratuït sense inscripció prèvia.

"Un any més, el cicle CCCCinema d'Estiu permet descobrir una selecció d'obres, curosament triades per la seua qualitat, que no són fàcils de veure en sales comercials ni en plataformes en línia. Un recorregut ple de matisos per diferents països europeus, en format de comèdia, per a gaudir a l'aire lliure les nits d'agost, amb un ambient distés i en un espai tan singular com el claustre gòtic del Centre del Carme", comenta el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i del CCCC, José Luis Pérez Pont.

"El cicle enfronta les meues expectatives, projectar i aproximar títols remots, amb un públic exemplar que aprecia aquestes regles del joc. Cada nit acudeixen i contemplen amb educació i sensibilitat el que és una exposició d'Europa, sense que importe massa la dificultat del seu humor", assenyala el responsable de la coordinació del cicle, Daniel Gascó.

El dimarts 23 d'agost, la italiana 'Luna e l'altra' (1996), escenifica els sentiments i la ingenuïtat de la dècada dels cinquanta de la mà del seu director i guionista, Maurizio Nichetti. La pel·lícula reflecteix un temps de circ i fantasia, de màgia i tones d'imaginació sense necessitat d'acudir a la violència, encara que mesclant elements propis d'una obra infantil amb algun llampec d'erotisme. Nichetti, còmic pròxim al mim, amb físic d'acròbata i rostre de 'clown', compleix amb aquest film el seu somni de rodar escenes de circ, un espai privilegiat per a activar una història d'ombres.

La cineasta Yasemin Sanderelli relata amb senzillesa en 'Almanya – Willkommen in Deutschland' (Almanya - Benvingut a Alemanya, 2011), l'experiència migratòria de la seua família turca a Alemanya, eludint mitges veritats i falsedats. La pel·lícula, que es projecta el dimecres 24, és una faula amable que va ser criticada pel seu escàs esperit de denúncia cap al racisme de la societat d'acollida ni les terribles condicions laborals. El guió de la pel·lícula és de la mateixa cineasta i la seua germana, que fartes d'estereotips, van voler mostrar personatges que desafortunadament a penes es troben en els films: dones que porten pantalons, pares que no s'interposen en el camí de les seues filles, una cara més amable, però també real, d'una família turca.

El dijous 25 està reservat a una perla del cinema grec que a penes va transcendir les seues fronteres, 'No Budget Story' (Història sense pressupost, 1997), el primer poema d'amor al cinema de Renos Haralambidis. Una pel·lícula dirigida en un moment en el qual Grècia s'apuntava a la festa del consumisme en què, amb molt humor, Haralambidis trasllada l'angoixa de qui valora especialment els llaços entre art i cinema tractant d'eludir la indústria i l'obsessió per obtenir grans beneficis com a únic objectiu. Dins d'una factura obertament 'underground', s'albiren sense dificultat els seus referents: Scorsese, Fellini o, per descomptat, Buñuel. El mateix director assumeix el protagonisme del seu film i trasllada els seus propis dubtes i inquietuds en una cinta que, en el moment de la seua estrena, va ser la sisena pel·lícula grega més vista i va vendre al seu país 40.000 entrades.

L'alemanya 'Der Bewegte Mann' (L'home desitjat, 1994) que, es projectarà el divendres 26, és l'adaptació dels còmics 'L'home nou' i 'Pretty baby' de Ralf König. Una paròdia sobre la trobada entre el món dels heterosexuals i el dels homosexuals no exempt de clixés, però que aconsegueix presentar els personatges originals dels còmics de forma pròxima i real. La pel·lícula, protagonitzada per Til Schweiger, conegut llavors com 'el Brad Pitt alemany', va ser la més taquillera d'aquell any a Alemanya, amb 6,6 milions d'espectadors, només superada aquell any per 'El rei lleó' i 'Forrest Gump', va trencar el gueto de films d'aquesta temàtica i va eliminar per una vegada les barreres entre el públic gai i l'heterosexual.

La nit del dissabte 27 serà el torn de 'My thoughts are silent' (Els meus pensaments són silenciosos, 2019), que trasllada al públic l'energia juvenil de l'ucraïnés Antonio Lukich i tot l'equip debutant de la pel·lícula. L'actor que interpreta el protagonista porta la seua pròpia història al plató, la d'un enginyer de so en contínua busca de feina, obligat a viatjar amb una mare que difícilment entén el seu curiós ofici. Una pel·lícula premiada en multitud de festivals, que ocupa el lloc 20 en la llista de les 100 millors pel·lícules de la història del cinema ucraïnés. "Els europeus estan acostumats a veure patir els ucraïnesos. És la norma per a ells. Per a mi no és la norma, volia donar una imatge diferent del meu país", assegurava el seu director Antonio Lukich.

La pel·lícula del diumenge 28 d'agost és 'Ich bin dein Mensch' (L'home perfecte, 2021), amb la qual Maria Schrader planteja un futur idíl·lic creat després de processar tots els bancs d'informació que hem anat segregant en la nostra activitat internauta. En els temps d'algoritme, una empresa pretén oferir una relació sentimental utòpica i, el més sorprenent, personalitzada per a cada client. La pel·lícula es va emportar l'Os de Plata a la millor interpretació femenina per a Marina Eggert, i ha sigut triada com a candidata per Alemanya per a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera.

Tot i que la clausura d'aquest cinema d'estiu estava prevista per al diumenge 28, a causa de les inclemències climàtiques del dissabte 13 i dimecres 17, es van haver d'ajornar les dues projeccions inicialment programades per a aquells dies. Per tant, 'Pappa ante portas' (Atenció, arriba el pape!, 1991) i 'Narco' (2004) arriben al Centre del Carme el dimarts 30 i dimecres 31 d'agost, respectivament. Dues comèdies hilarants per a tancar amb brillantor un mes replet de cinema europeu.

CCCCinema d'Estiu

El cicle de cinema d’estiu a l’aire lliure del CCCC celebra enguany la quarta edició sota el títol ‘De què riem a Europa?’, amb una acurada selecció de films de diferents cinematografies europees que, a pesar de la seua qualitat, són difícils de trobar en les sales comercials.

Organitzat i produït pel Consorci de Museus, el cicle de cinema és d’accés gratuït i sense inscripció prèvia fins a completar l’aforament. Les pel·lícules es projecten cada nit, de dimarts a diumenge, a les 22.00 hores al claustre gòtic del Centre del Carme, en versió original amb doble subtitulació, en castellà i valencià, i venen acompanyades d’una presentació per part del crític de cinema Daniel Gascó, responsable de la coordinació del cicle.

Destacats