El Centre del Carme estrena CCCCinema d'Estiu amb sis comèdies europees aquesta setmana

Amb accés gratuït, el cicle de cinema d'estiu se celebra en el claustre gòtic del CCCC del 2 al 28 d'agost, de dimarts a diumenge

Guardar

CInema d'estiu al Centre del Carme
CInema d'estiu al Centre del Carme

El Centre del Carme inicia aquest dimarts la programació de CCCCinema d’Estiu, cicle de cinema d'estiu a l'aire lliure que enguany celebra la seua quarta edició amb una cuidada selecció de comèdies europees de tots els temps, sota el títol ‘De què riem a Europa?’.

Organitzat i produït pel Consorci de Museus, el cicle de cinema és d'accés gratuït i sense inscripció prèvia, fins a completar aforament. Reuneix un total de 24 pel·lícules de comèdia europea que es projectaran cada nit, de dimarts a diumenge, a les 22.00 hores en el claustre gòtic del Centre del Carme, en versió original, amb doble subtitulat castellà i valencià, i acompanyades d'una presentació per part del crític de cinema Daniel Gascó, responsable de la coordinació del cicle.

“Aquesta setmana, CCCCinema d’Estiu comença amb tres comèdies actuals d'escassa difusió comercial realitzades a França, Alemanya i Hongria i altres tres autèntiques joies de la història del cinema, obres molt singulars que els espectadors podran descobrir en el claustre gòtic del Centre del Carme, de manera gratuïta i en versió original”, comenta José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus i el CCCC.

El dimarts 2 d'agost inaugura el programa la francesa ‘Antoinette dans els Cévennes’ (Vacances amb tu i... la teua dona, 2020), sobre una dona que emprén un viatge en el qual decideix seguir la mateixa ruta i les condicions que la llegendària figura de la literatura Robert Louis Stevenson, i que acabarà sent un viatge interior de descobriment de si mateixa per a la protagonista. Un viatge iniciàtic que suposa per a Antoniette tot un viacrucis atropellat en companyia de Patrick, el ruc adorable testimoni pacient del seu desig.

La directora del film, Caroline Vignal, presa com a punt de partida el llibre de Robert Louis Stevenson ‘Travels with a donkey in the Cévennes’ (‘Viatges amb una ruca per les muntanyes de Cévennes’, 1879), i per a l'escriptura del guió va decidir recórrer els 220 quilòmetres del camí de Stevenson.

Li seguirà, el dimecres 3 d'agost, el film d'episodis de Ettore Scola ‘Es permettete parliamo di donne’ (‘Si volen, parlem de dones’, 1964), concebut a la mesura del seu protagonista Vittorio Gassman, que interpreta ni més ni menys que nou papers, i que va ser precisament qui va animar al llavors guionista Scola a assumir la direcció.

Una pel·lícula en la qual cadascun dels personatges és recognoscible a l'instant i el títol del qual és irònic, ja que no hi ha en ella cap exploració de la psique femenina ni una evocació de la dona italiana, sinó un guió despietat que no perdona a ningú, deixant que tots els éssers humans que compareixen en ella resulten molt vulnerables.

L'equador de la setmana el marcarà una de les peces més singulars del cinema espanyol, ‘El anacoreta’ (1976), dirigida per Juan Estelrich, amb guió de Rafael Azcona i protagonitzada per Fernando Fernán Gómez, que es va fer amb l'Os de Plata en el Festival de Berlín per la seua interpretació. La pel·lícula va comptar amb un pressupost de tan sols 13 milions de pessetes i es va rodar íntegrament en els estudis de Cinearte en un solo decorat: un bany.

El divendres, els espectadors podran gaudir de l'alemanya ‘Oh, Boy’ (2012), òpera preval de Jan Ole Gerster. Una comèdia satiricoexistencial, en la qual un jove vol despertar totalment sense aconseguir, per al nostre gaudi, la seua dosi necessària de café. El resultat és un encreuament estimulant entre el cinema blanc-i-negre de Woody Allen i ‘Jo, quina nit!’ de Martin Scorsese, que serveix perfectament per a destapar una urbs obstinada a reconstruir-se a colp de desmemòria.

Des d'un principi ‘Oh, Boy’ va intentar no ser una pel·lícula juvenil o un retrat generacional i per això el seu personatge principal resulta una mica antiquat, algú que no connecta amb el món en el qual viu i és poc dinàmic. Malgrat que molts crítics van veure vincles entre aquesta pel·lícula i el cinema de Woody Allen, el seu director en realitat tenia al cap el cinema de François Truffaut i l'esperit de cineastes com Scorsese, Jarmusch o Cassavettes, que troben la seua escriptura en parlar de coses que realment coneixen i volen expressar com siga. El resultat va ser una pluja de premis i més d'un any en el circuit de festivals.

El dissabte 6 d'agost arriba el torn de ‘Rossz Versek’ (‘Bad Poems’, 2018), segon treball de l'hongarés Gábor Reisz, en el qual explora les possibilitats narratives del cinema, aqueixa capacitat de viatjar per l'espai i el temps que només dominen els grans cineastes, aconseguint sorprendre en cada seqüència, que contemplem com un borratxo desubicado. És la seua manera d'explicar un duel, i com les paraules brollen gastades i faltes de sentit quan el miracle de l'amor ens abandona.

La comèdia txeca de 1941 ‘Hotel Modrá Hvezda’ (‘The Blue Star Hotel’) tanca la primera setmana de CCCCinema d’Estiu el diumenge 7 d'agost en el claustre gòtic del CCCC. Una pel·lícula hereua de la ‘screwball comedy’ i concebuda a colp de ‘swing’ pel seu director Martin Fric, un dels més brillants cineastes del cinema txec, que va rodar més d'un centenar de pel·lícules a un ritme desenfrenat.

‘The Blue Star Hotel’ és un competent ‘remake’ d'un film alemany de 1933, ‘Atlantic Hotel’, dirigit per l'hongarés Karel Lamac, mestre i amic de Fric, encara que la història ens recorda a ‘The Smallest Xou on Earth’ (1957), comèdia d'herències i successions que conduïen també a l'equívoc.

 

Arxivat a:

Destacats