Brines rep el Cervantes en el seu paradís d'Elca

[es:]Los reyes de España entregan la más alta distinción de las letras castellanas al primer valenciano que consigue este reconocimiento[ca:]Els reis d'Espanya entreguen la més alta distinció de les lletres castellanes al primer valencià que aconsegueix aquest reconeixement[:]

Guardar

PuigBrines
PuigBrines

El poeta Francisco Brines es va convertir ahir en el primer valencià a rebre el Premi Cervantes. Ho va fer a la seua finca familiar d'Elca a la localitat d'Oliva (la Safor). En una situació inèdita, per la pandèmia i pel delicat estat de salut de l'escriptor de 89 anys, els reis d'Espanya van entregar la més alta distinció de les lletres castellanes, que tradicionalment es fa cada 23 d'abril, Dia del Llibre, a Alcalà d'Henares (Madrid), personalment a Brines en el lloc que ha inspirat molts dels seus poemes.

Felip VI va lliurar a l'escriptor l'escultura i la medalla acreditatives del Cervantes, en reconeixement a la poesia "intimista i entranyable" del poeta, un dels pocs supervivents de la Generació dels 50, reconegut també amb el Premi Nacional de Literatura, el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, l'Internacional de Poesia Federico García Lorca i el Nacional de la Crítica. Per la seua banda poeta va regalar al rei una edició especial de "La iluminada rosa negra", una antologia poètica amb quaranta dels seus poemes, pròleg de Carlos Marzal, i vint serigrafies originals de l'artista Antonio Martínez Mengual firmades a mà, un dels seus llibres més preats.

L'acte institucional es va celebrar a l'interior de l'habitatge de Brines, en una cerimònia íntima a la qual van assistir una desena de persones, entre les quals estava també el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes; el president de la Generalitat, Ximo Puig; el director de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), Santiago Muñoz Machado; la directora general del Llibre, María José Gálvez; i la neboda de l'escriptor, Mariona Brines. Tots els assistents van comentar que el poeta d'Oliva se sentia "feliç i emocionat", fins al punt que li havia costat agafar el son duran els últims dies. "L'emoció perdura i el té dies sense dormir, aclaparat pel reconeixement i les mostres d'estima que ha rebut, segons va explicar Puig en els minuts previs al lliurament del guardó.

Mediterraneïtat i itinerari anímic

Així mateix, el president va destacar que es tractava d'un reconeixement merescut a "una persona i un poeta extraordinari". El cap del Consell també va emocionar-se en destacar que per primera vegada que es guardona amb el Premi Cervantes l'obra d'un escriptor valencià, al qual va qualificar de "poeta universal, però amb arrels". Durant la seua intervenció, Puig va agrair "tot el que ens dona i ens continua donant" Brines, assegurant que la seua obra poètica "genera pau, llibertat, convivència, valors associats a la racionalitat, a la il·lustració i als sentiments".

Així mateix, va assenyalar que Francisco Brines és una persona "totalment agraïda", de qui cal descobrir "tota la seua aportació filosòfica", i que ha sabut reconéixer la labor que van tindre els seus pares permetent-li donar "via lliure" a la seua vocació de poeta "en un temps en què no era fàcil prendre aqueixes decisions". Finalment, el president va valorar que el lliurament del Premi Cervantes es realitzara en Elca, ja que "Brines és aquest espai, aquest paisatge, és mediterraneïtat i forma part del nostre itinerari anímic, espiritual i paisatgístic", va concloure.

Per part seua, Àngels Gregori, presidenta de la Fundació Francisco Brines, va ressaltar l'emotivitat de l'acte i la va comparar amb "les últimes paraules d'una carta d'amor escrita durant vuitanta-nou anys". "Ací tot té sentit: una manera de viure, de ser, d'estar en el món i posar emoció en el paisatge valencià. Que s'haja fet possible aquest acte ací en Elca dona sentit a la seua obra i Brines està molt emocionat", expressava qui amb tan sols dinou anys va crear El Festival Internacional de Poesia d’Oliva (Poefesta). Cal recordar que la Fundació Francisco Brines, amb el patrocini de la Generalitat Valenciana i de l'Ajuntament d'Oliva, ha convocat, enguany, el I Premi Internacional de Poesia Francisco Brines, que es concedirà anualment en dues modalitats, castellà i valencià.

Una trajectòria llargament premiada

Tal com pot llegir-se al web de la Fundació, la trajectòria de Brines va meréixer el reconeixent de la crítica i el públic des del primer moment, ja que amb el seu primer llibre "Les brases" (1959), on s'aprecia la influència de Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado, obté el Premi Adonais, que li permet convertir-se en el que sempre havia somiat, ser poeta. Anys després, en 1966, rebria el Premi Nacional de la Crítica per "Paraules a la foscor", llibre que vindria a confirmar la seua plena instal·lació en el gènere poètic; alhora, apareixeria en la seua obra un altre poeta sustentador: Luis Cernuda.

Francisco Brines és considerat com un representant de la poesia íntima i elegíaca de la segona generació de la postguerra, anomenada dels 50. Entre tota la seua producció cal destacar "La tardor de les roses" (1986), per haver sigut el llibre de poemes millor acollit per la crítica i els lectors. La seua última obra," L'última costa" (1996), va ser triat llibre de l'any, rebent per ella el Premi Fastenrath. En 2001 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Llengua, ocupant la butaca X majúscula, i en va prendre possessió el 21 de maig de 2006. I en l'acte inaugural del curs acadèmic 2001-2002 de la Universitat Politècnica de València va ser investit Doctor Honoris causa. En 1988 va adaptar l'obra de Calderón, "L'alcalde de Zalamea", que, sota la direcció de José Luis Alonso, va representar la Companyia Nacional de Teatre Clàssic.

Destacats