Un treball de l'UJI, "pioner" en demostrar per primera vegada la inhibició del SARS-CoV-2

Guardar

test-pcr-covid
test-pcr-covid

Un article publicat recentment per investigadors japonesos en la revista internacional Biochemical and Biophysical Research Communications cita com a "pioner" la troballa realitzada pel Laboratori de Química Teòrica i Computacional, dirigit pel professor Juan Andrés de la Universitat Jaume I de Castelló, juntament amb investigadors del Centre per al Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF), amb seu en la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar), en col·laboració amb l'empresa de base tecnològica Nanox Tecnologia i l'Institut de Ciències Biomèdiques de la Universitat de São Paulo (ICB-USP), en haver-se demostrat l'efectivitat de les nanopartícules de plata i sílice en la inactivació del SARS-CoV- 2.

Els investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yokohama i de la multinacional Kanto Chemical Co. del Japó han publicat un article científic titulat 'Potent efecte antiviral de les nanopartícules de plata sobre el SARs-CoV-2' en el qual expliquen l'eficàcia inhibidora de diferents tipus de partícules de plata per a la seua possible aplicació en medicaments. En el text, els autors reconeixen l'acció ja provada per l'equip internacional de les partícules en la inhibició del SARS-CoV-2 en superfícies com a teles, màscares i equips hospitalaris.

El treball citat en l'estudi japonés havia sigut publicat el mes de juny en la plataforma internacional de preimpressió bioRxiv sota el títol 'Teixits de poli cotó antimicrobià basats en nanopartícules de plata per a previndre la transmissió i propagació del SARS-CoV-2' i presentava proves que assenyalaven que els materials impregnats amb les nanopartícules de plata destruïen el SARS-CoV-2 per contacte, amb una efectivitat del 99,9 per cent.

Des de fa més de trenta anys, la col·laboració entre el QTC de l'UJI i el CDMF ha permés obtenir materials innovadors i desenvolupar noves tecnologies, publicant més de 80 articles sobre semiconductors en les revistes més prestigioses de Química, Física, Ciència de Materials i Nanotecnologia, que han rebut més de 5.000 cites en els últims cinc anys, segons ha informat l'UJI en un comunicat.

S'han desenvolupat més de 10 patents en explotació. L'empresa Nanox va ser una spin-off i després start-up del CDMF, i actualment és una empresa de base tecnològica que comercialitza els seus productes a tot el món. Els seus fundadors -Gustavo Simoes i Guilherme Tremiliosi- han sigut alumnes de doctorat del professor Elson Longo, director del CDMF, i del professor Juan Andrés, director del Laboratori de QTC de l'UJI.

Actualment, més de 10 fàbriques de teixit al Brasil estan aplicant aquestes noves tecnologies, basades en aquest material innovador, per a la fabricació i la seua funcionalització com a viricida per contacte de teixits que protegeixen, inhibeixen i eviten la transmissió del SARS-CoV-2.

S'estan fabricant per dia i distribuint al voltant de 300.000 màscares, 50.000 bates per a metges i personal d'hospitals i residències geriàtriques, 30.000 estovalles i tovallons, 9.000 fongues de seients d'autobusos i trens, i 4.000 vestits per a repartidors i 3.000 jaquetes per a operaris en contacte amb públic.

L'originalitat dels projectes d'I+D+i entre el QTC i el CDMF, i ara amb l'empresa Nanox, consisteix a connectar la teoria i la simulació amb l'experimentació. Aquesta estratègia ha permés trobar i dissenyar relacions estructura-activitat i obtenir noves propietats físiques i químiques de materials per a aplicacions tecnològiques específiques, en aquest cas un teixit capaç d'eliminar per contacte el SARS-CoV-2.

D'altra banda, s'està utilitzat làser de femtosegons i feix d'electrons com una eina nova per a maximitzar l'activitat d'aquests semiconductors, la qual cosa permet una disminució en el material utilitzat sense pèrdua d'activitat biocida.

Aquestes noves tecnologies es basen en un fenomen inèdit associat a la formació de nanopartícules de plata sota irradiació d'electrons o làser, la qual cosa ha permés desenvolupar rutes més ecològiques i tecnologies sostenibles per a obtenir materials amb propietats òptiques millorades que actuen com a nous catalitzadors i fotocatalitzadors, així com potents bactericides, fungicides, antivirals i agents toxicològics.

Destacats