"No podem riure les gràcies a algú que utilitza l'humor per a burlar-se o discriminar a una minoria", ha assegurat la fiscal Susana Gisbert, coordinadora de la secció de Tutela Penal de la Igualtat i contra la Discriminació a València, qui ha arribat a plantejar un #MeToo per a lluitar contra els delictes d'odi.
En l'actualitat, ha explicat, existeixen "multitud" de conductes discriminatòries que s'han canalitzat i assumit com a normals, "quan realment fan molt mal". Ha posat com a exemple que no es pot tolerar un acudit racista o masclista ni tampoc riure-li la gràcia a qui ho compta: "No és graciós", ha insistit.
La fiscal assumeix que és "complicat" canviar la mentalitat de la gent i aconseguir que siga conscient del perjudici que generen determinades actuacions o expressions que "es repeteixen constantment". Així, demana "reacció" i "tirar el fre" a imitacions de persones amb diversa capacitat o a expressions que afecten determinats col·lectius.
En aquest punt ha llançat una pregunta a l'aire: "Potser un #MeToo (Jo També) podria ser el pròxim en delictes d'odi?", amb relació a la campanya iniciada en 2017 en xarxes socials contra l'assetjament sexual, que va començar als EUA, i que ha tingut una mobilització mundial.
Sobre aquest tema, Gisbert ha apuntat que "potser" els delictes d'odi són la nova violència de gènere. Al seu entendre, hi ha característiques comunes entre tots dos delictes com la "necessitat" de buscar una legislació específica, major sensibilització i educació. "En violència de gènere, encara que queda molt camí per recórrer, ja estem avançant, però en els delictes d'odi encara queda molt més per fer. Cal posar-se en el camí", ha reclamat la també fiscal especialitzada en violència de gènere.
Sobre la legislació concreta per a delictes d'odi, ha explicat que no vol dir que falte, però sí que creu necessària una normativa que agrupe la "matèria dispersa" que existeix sobre aquests assumptes. Aquesta mesura "facilitaria la labor dels qui treballen en això i la de les persones que se senten víctimes d'aquests fets delictius", opina.
POLÍTICS, A ACTUAR
La fiscal també ha advocat perquè els polítics i institucions "actuen" i "no permeten --a alguns partits-- que s'escolten determinats comentaris que freguen el límit del permissible". S'ha referit en aquest punt a Vox i ha assenyalat que les seues declaracions amb relació als immigrants, a les dones i la seua "negacionisme" de la violència de gènere "no ajuda a atallar els delictes d'odi".Ha recordat que en violència de gènere existeix una llei aprovada en 2004 per consens per tots els partits polítics "i ara hi ha un que no és que no s'unisca, sinó que vol tornar a aqueix punt de 2004, la qual cosa suposa una reculada o una alarma d'una possible reculada que ens hauria de fer actuar", ha suggerit.
En aquesta línia, també ha posat com a exemple que, fa anys, qualsevol partit o institució que es negara a guardar un minut de silenci per una víctima del terrorisme "era automàticament retret, ratllat i estigmatitzat". "No obstant això --ha afegit--, ara hi ha un partit que el fa sistemàticament i que s'admet com a part de la dinàmica política".
Al costat de l'actuació dels polítics, la fiscal ha apuntat així mateix que la societat ha d'assumir al mateix temps la seua quota de responsabilitat en aquests assumptes "a l'hora de parlar amb els seus fills, a l'escola o en una simple tertúlia de café".
Igualment en la música: "Si una cançó es refereix als negres o als jueus dient que són inferiors, la societat tindria una reacció bestial. Si és una cançó en la qual a la dona se'l considera inferior o es diu que se li violarà, sembla que entra dins de la llibertat d'expressió", ha lamentat, i ha demanat actuar.
"No sols em preocupa en aquest àmbit les reaccions institucionals o de les empreses, sinó de la gent que sent aquest tipus de cançons i no se li obrin les carns", ha criticat.
Les empreses, al seu judici, "també haurien de fomentar el càstig o cridar l'atenció davant comportaments discriminatoris". "I val tant per a empreses públiques com privades, encara que és cert que en les primeres aquests problemes són més fàcils de visualitzar i seguir", ha dit.
INTERIORITZAR EL CONCEPTE D'IGUALTAT
Gisbert ha advocat per interioritzar el concepte d'igualtat: "Tothom sembla que té molt clar que si es pega a un homosexual o a un jueu hi ha discriminació, però sembla que quan travessem determinades línies, com anomenar feminazi a una dona perquè lluita pels drets de les dones ja no es considera discriminació. Alguna cosa falla. Tolerància zero", ha postil·lat.Els delictes d'odi més comuns, ha enumerat la fiscal, són els d'injúries, "molts d'ells comeses en les xarxes socials"; uns altres són els delictes de lesions amb la circumstància agreujant d'odi o que estan en concurs amb aquest delicte: "Donar una pallissa a algú per la seua orientació sexual o per la seua pertinença a una raça", ha posat com a exemples.