El Govern del Botànic va complir la setmana passada setmana sis anys arribant a l'equador d'una segona legislatura marcada per la crisi sanitària provocada per la Covid-19. El tripartit conformat per PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem ha hagut de reorientar els reptes establits en l'acord de govern signat en el 2019 a causa de la crisi sanitària, que ha obligat a marcar noves prioritats.
Amb tot això, la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, defensa l'"element de cohesió important" del Govern del Botànic enfront de les "adversitats" que ha plantejat aquesta legislatura, i espera esgotar el que queda sense "sobresalts polítics".
Precisament la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Oltra ha sigut una de les àrees que més han lluitat per a fer front als efectes de la pandèmia, centrant els esforços en les residències i en mesures per a pal·liar les desigualtats que ha creat la crisi econòmica derivada per l'arribada del coronavirus.
"S'HA PATIT MOLT"
En aquest sentit, segons destaca Mónica Oltra, en aquests últims mesos s'ha "patit molt" per les persones majors i per les quals estan en residències. No obstant això, destaca les ajudes donades als ajuntaments per a l'emergència i la coordinació amb el tercer sector, entre altres.Fent un balanç de la gestió de la seua àrea arribats a l'equador de la legislatura, Oltra insisteix en la "vacuna social" per a "sostenir d'una banda l'emergència sanitària en els nostres centres, i sostenir a les persones que estaven en la xarxa", remarcant, al seu torn, l'"agilitació" de la prestació de la Renda Valenciana d'Inclusió i la seua compatibilitat amb l'Ingrés Mínim Vital.
A més, s'ha continuat desenvolupant la llei de serveis socials inclusius i construint el sistema públic de serveis socials, on destaca el desenvolupament del contracte programa per a les entitats locals, que entre en vigor aquest 2021 i la presentació del mapa de serveis socials i el de necessitats en atenció secundària i primària específica.
LLEIS PIONERES A ESPANYA I EUROPA
La Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha impulsat, en aquests sis anys de Botànic, lleis innovadores i pioneres en el conjunt de l'Estat espanyol i, fins i tot, a Europa. La Llei de la Infància i l'Adolescència i la Llei LGTBI són dos exemples d'açò.A finals de novembre del 2018 el Ple de les Corts va aprovar la Llei de la Infància i l'Adolescència de la Generalitat Valenciana, que entre altres aspectes, dona als xiquets, xiquetes i adolescents la consideració de "ciutadans i subjectes actius de dret" i la prioritat pressupostària per a fer efectius els seus drets.
Aquesta llei té com un dels seus punts fonamentals la no discriminació per raó de naixement, sexe, orientació sexual, identitat de gènere, edat, nacionalitat, ètnia, religió, llengua, cultura, opinió, diversitat funcional o per altres condicions o situacions personals, familiars, econòmiques i socials dels mateixos xiquets i adolescents i de les seues famílies.
D'altra banda, l'agost de 2020 s'aprovava, per part del Consell, el decret per al desenvolupament dels preceptes continguts en la Llei d'Igualtat de les persones LGTBI, impulsada el desembre de 2018, establint els mecanismes, mesures i procediments destinats a garantir els drets que la Llei reconeix per a totes les persones LGTBI que es troben en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Una llei per a la Igualtat de les Persones Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals (LGTBI) que garanteix la igualtat real i efectiva de totes les persones amb independència de la seua orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar.
DIGNIFICAR LA XARXA PÚBLICA DE SERVEIS SOCIALS
El treball realitzat aquests últims anys des d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha permés impulsar un projecte que dignificarà la xarxa pública de serveis socials amb nous models residencials, més humanitzats i centrats en les persones, i amb una aposta clara per acostar els recursos a la ciutadania.En aquest sentit, fa escassament dues setmanes es presentava el Pla Convivint, el primer pla d'infraestructures de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana 2021-2025. Un pla que comptarà amb una inversió de 561 milions d'euros amb els quals la Comunitat Valenciana garantirà un sistema públic de qualitat.
La inversió prevista es destinarà a la reforma o posada en marxa de 247 instal·lacions, que permetran la creació de 6.600 noves places públiques en residències i centres de dia per als col·lectius més vulnerables, com les persones majors, amb diversitat funcional o usuàries de prestacions relacionades amb la salut mental que, a més, suposarà la creació de 3.500 nous llocs de treball directes.
Aquesta aposta permetrà garantir una equitat territorial (disminuint el temps de desplaçament), l'eficiència temporal i econòmica, i la lluita contra la despoblació amb el disseny de recursos de proximitat per als quals s'optarà per les extensions dels centres diürns.