El Jutjat d'Instrucció número 8 de València ha rebutjat que la causa contra l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb el PP Eduardo Zaplana, per Erm, es remeta a l'Audiència Nacional i ha afirmat sobre la seua exculpació: "Els indicis contra ell perduren i s'acreixen amb la instrucció".
Així es desprén de l'acte, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual la jutgessa desestima la petició dels advocats de Zaplana perquè el procediment es remeta a Madrid en al·legar que els presumptes delictes es van cometre a l'estranger, fora del partit judicial de València.
En concret, a València s'investiguen presumptes suborns a canvi d'adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià en una causa en la qual està imputat Eduardo Zaplana per presumptes delictes de blanqueig, malversació i prevaricació.
Va ser un jutjat valencià el que va començar a investigar aquest assumpte perquè va partir d'uns documents trobats en el despatx del lletrat de l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent dins del cas Imelsa.
No obstant això, els advocats de Zaplana consideraven que el jutjat instructor havia perdut la competència per a continuar investigant els fets perquè l'activitat suposadament il·lícita s'hauria registrat a l'estranger, més concretament a Luxemburg, Suïssa o Andorra, llocs en els quals es van produir pagaments i suborns. També van tornar a exculpar a l''expresident' dels fets que se li imputen.
La jutgessa difereix d'aquests arguments. Sobre aquest últim punt, la instructora afirma que els indicis de criminalitat contra ell "perduren i s'acreixen" amb la valoració conjunta de l'instruït, i afig que el seu defensa esmenta "unes proves a la seua elecció obviant la resta de la instrucció".
En relació amb la competència, la jutgessa adverteix que el procediment s'ha de seguir a València perquè tota l'acció delictiva es va iniciar en la Comunitat, així com les presumptes adjudicacions il·legals que van suposar el cobrament de determinades quantitats dineràries pels investigats. A més, les societats adjudicatàries estaven domiciliades a València i a Vila-real. També la societat Imision S.L. i Inversions Impega S.L. van ser creades a la ciutat.
"Tot el nucli d'entramats societaris inicials es constitueixen ací, encara que evidentment, i per a ocultar els diners obtinguts de manera il·lícita, es faça ús dels anomenats 'paradisos fiscals' a l'estranger, utilitzant o creant societats en els mateixos o 'testaferros' que creguen aparença de ser ells els titulars de determinats productes financers, comptes corrents o societats", agrega.
I postil·la: "Però tots els actes inicials dels delictes investigats, l'ordi de la trama, l'ús o creació de societats, els contractes i les adjudicacions es produeixen i perpetren a València i des de València".
Al seu entendre, la utilització de societats, comptes bancaris i persones a l'estranger són "la continuació i conseqüència lògica d'una acció delictiva iniciada a València i el desenvolupament lògic de la qual, tenint en compte els presumptes delictes comesos, suposen la necessitat i l'ús d'aqueixa activitat a l'estranger".
I això, segons el parer de la magistrada, no basta per a determinar la competència de l'Audiència Nacional, perquè en aquest cas, "un gran nombre de causes dels Jutjats d'Instrucció es remetrien a l'Audiència, perquè amb la globalització, molts delictes de tota mena tenen ramificació a l'estranger". En aquest cas, insisteix, en tindre origen la causa a València, la competència per a la seua investigació és dels jutjats d'instrucció de la ciutat, com també opina Fiscalia Anticorrupció.