La Comunitat Valenciana lidera el creixement en despesa social malgrat l'infrafinançament

L’augment en partides com a Educació o Serveis Socials són un 11 i 82% superiors des de l’inici de la crisi econòmica

Guardar

manifestación Finançament just
manifestación Finançament just

La Comunitat Valenciana és la pitjor finançada de tot l'Estat. Es tracta d'una realitat reconeguda per totes les formacions polítiques de les Corts, el mateix Govern Centra i una reivindicació històrica de la Generalitat; aconseguir un millor finançament per a millorar al Sistema del Benestar valencià. No obstant això, encara que des de 2008 -inici de la crisi- la situació, quant a finançament, no ha millorat, sí que ho ha fet la despesa de la mateixa Generalitat cap als Serveis Socials; en alguns casos, un 667% superior -dependència-.

Des dels partits del Botànic es parla d'un "deute il·legítim" que ja supera els 20.000 milions d'euros; des de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat es recalca que mentre a València arriben 10 milions -per a transport metropolità-, a Madrid o Barcelona arriben més de 100; des d'Igualtat, que l'Estat no paga el 50% que se suposa hauria de pagar al Sistema de Dependència. Encara així, la Comunitat Valenciana és la segona de tot l'Estat que més ha augmentat els recursos destinats als Serveis Socials.

Segons l'Associació Estatal de Directores i Gerents en Serveis Socials, la Comunitat Valenciana dedica al Sistema de Benestar -sanitat, educació, serveis socials...- uns 701,9 milions d'euros -en el pròxim pressupost és lleugerament superior-, que es tradueix en un 6,14% més que en 2009. Només Illes Balears ha augmentat més la seua despesa relativa fins al 15,56% -361,8 milions més-.

Al capdavant entre les pitjors finançades

Segons els últims pressupostos -prorrogats de Mariano Rajoy, quan encara era President pel Partit Popular-, en el territori valencià els pressupostos destinaven uns 119€ per habitant. Deu menys que la següent pitjor finançada, Illes Balears, amb 129€ -excloent casos concrets com Canàries, que rep ajudes europees, o Euskadi i Nafarroa, que són forals-. També Andalusia, Catalunya i Múrcia són de les regions més maltractades en els comptes. No obstant això, encara que coincideixen en l'infrafinançament, l'evolució de la despesa social és molt diferent.

Mentre Illes Balears i la Comunitat Valenciana han augmentat, altres infrafinançades com Andalusia han disminuït; en 2018 es va dedicar a despesa social un 0,22% menys que en 2009. El cas més extrem és Catalunya, amb quasi un 20% menys. Així, el territori valencià és la segona comunitat que més augmenta els seus serveis socials entre les pitjors finançades.

És en Sanitat on l'augment és menys notori, amb un 0,24%. No obstant això, en Educació ha augmentat un 11,36% -al capdavant de tot l'Estat-, però és en els diners emprats exclusivament per a SS.SS. -dependència, ajudes a víctimes de violència masclista, assistència a persones majors, programes d'inserció sociolaboral...- el que més destaca. La Comunitat Valenciana és la que més ha augmentat la seua despesa en aquest àmbit, tant entre les pitjors finançades com en tot l'Estat; un 82,43% més.

Destacats