La Comissió Europea ha prohibit l'ús d'un pesticida -clorpirifós i el metil clorpirifós- en l'agricultura europea i, per tant, també valenciana-. Una acció que es justifica per motius ambientals fonamentats, però que entra en contradicció amb altres polítiques europees; aquest pesticida s'usa per a controlar una plaga original de Sud-àfrica, mateix país des del qual va aprovar la importació de cítrics amb menys controls, una molt major petjada ecològica -en una Unió Europea que ha declarat l'Emergència Climàtica-, i que deixa "nua" a la citricultora valenciana.
Segons relata Carles Peris, Secretari General de la Unió de Llaurador i Ramaders, "la contradicció és total" en la legislació Europea. Es refereix a la proclama en la lluita contra el canvi climàtic, que es va traduir a declarar l'"emergència climàtica i mediambiental" el passat 28 de novembre. L'avanç de la normativa europea quant a polítiques ambientals relatives a l'agricultura, assegura Peris, els ha "acostumat" al fet que cada any desapareguen algun o alguns pesticides.
Es tracta d'una política que, no obstant això, veuen amb bons ulls: "S'avança en sostenibilitat i seguretat per al consumidor". Gràcies a les investigacions en 'parasitoides', moltes dutes a terme en la mateixa Comunitat Valenciana, es troben paràsits benignes que breguen amb els paràsits nocius, sense danyar l'equilibre natural. Al seu torn, ixen noves eines de control molt més respectuoses amb el medi ambient, però "molt més cares". "Cada vegada és més car produir un quilo de cítrics o qualsevol altre producte. Tot costa més diners", assenyala.
El problema és, assenyala, que mentre les polítiques ambientals encareixen el producte local, que assegura té "la normativa més estricta en l'àmbit mundial", la mateixa Comissió Europea permet l'exportació de tercers països, com Sud-àfrica, que produeixen sota diferents normatives i, fins i tot, amb pesticides ja prohibits ací; poden passar si no superen uns límits. En definitiva, països on és molt més barat produir, que 'juguen amb avantatge' i posen en destrets a l'agricultura valenciana i europea.
Des de la Unió assenyalen que no són "proteccionistes" a l'estil Trump, sinó que busquen una coherència legislativa. Una solució seria, afigen, la creació d'una nova taxa europea; un impost a aquestes produccions de tercers països que compense, d'una banda, la seua petjada ecològica i, per un altre, el desavantatge competitiu dels productors europeus. "Podria destinar-se a projectes de reforestació, investigació de plantes més resistents al canvi climàtic... Podríem fer coses molt interessants", assenyalen.