Els diferents programes de repoblació forestal o de prevenció i lluita contra els incendis forestals, entre moltes altres iniciatives dutes a terme pels diferents governs, "només pal·liaran el problema de la desertificació de forma puntual", ha assenyalat Elena Cebrián, "si no estan acompanyats de la conscienciació real de la ciutadania i la seua participació activa en la preservació dels recursos naturals i el seu ús sostenible".
Per això, la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenrotllament Rural ha fet una crida a extremar la consciència i les precaucions per part de la ciutadania en una jornada que coincidix amb el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i diversos incendis forestals en marxa a la Comunitat Valenciana.
La Convenció de l'ONU de Lluita contra la Desertificació, la va definir com el procés de degradació dels sòls en zones àrides, semiáridas i subhumides seques, resultant de diversos factors climàtics i humans. El resultat d'este procés és la pèrdua de capacitat productiva dels sòls i la consegüent degradació del medi natural, per la qual cosa té implicacions mediambientals, socioeconòmiques, demogràfiques, així com de salut i inclús seguretat.
En el cas de la Comunitat Valenciana, quasi la totalitat de la seua superfície presenta algun risc de desertificació, un 28.38% presenta un risc alt o molt alt que correspondria a unes 9.037.423 hectàrees. No obstant això, quasi un 35% ja està patint este fenomen i un altre 6% es pot considerar en situació irreversible, com recorda el Centre d'Investigacions sobre Desertificación-CIDE.
Les causes principals de la desertificació són climàtiques i de desenvolupament humà. La combinació de factors i processos com l'aridesa, la sequera, l'erosió, els incendis forestals, la sobreexplotació d'aqüífers i l'expansió urbana, entre altres, donen origen als distints escenaris típics de la desertificació a la Comunitat Valenciana.
"Les nostres característiques climatològiques es veuran magnificades per la incidència del canvi climàtic", ha subratllat Elena Cebrián, que també ha recordat com "l'urbanisme depredador ha contribuït a agreujar el procés de desertificació" i com les mesures adoptades per este govern per a canviar el model de desenvolupament urbanístic i revertir les conseqüències de polítiques anteriors poden ajudar a frenar el seu avanç.