Les dones que van emigrar a Quart de Poblet en els 50, protagonistes d'un documental

El municipi va passar de tindre 5.400 habitants en 1950 a més de 20.000 en 1970

Guardar

Grabació del documental «Un billete de ida. Éxodo rural de mujeres a Quart de Poblet, 1950-1975»
Grabació del documental «Un billete de ida. Éxodo rural de mujeres a Quart de Poblet, 1950-1975»

L'Ajuntament de Quart de Poblet ret homenatge a totes les dones protagonistes de l'èxode rural amb l'edició d'un llibre i la producció del documental «Un bitllet d'anada. Èxode rural de dones a Quart de Poblet, 1950-1975». Es tracta d'un treball de recuperació de la memòria d'unes dècades que van suposar un avanç econòmic i demogràfic per al municipi de l'Horta Sud.

El documental contarà històries com la d'Enriqueta Veliz, actual presidenta del Centre Cultura de Castella-la Manxa i María Ruiz qui recorda que va emigrar a Quart de Poblet per a millorar les condicions de vida, ja que a Jaén guanyava la meitat que en el municipi de l'Horta Sud.

També coneixerem a Nicolasa Madrigal que, amb 102 anys, es recorda perfectament de com va arribar amb el seu marit al poble on li van acollir "amb molt d'afecte" des del primer moment. A més, de seguida va entaular amistat amb les dones del barri que el van ajudar en tot moment.

Per part seua, Carmen Periáñez compte, orgullosa, que ella era la que més diners portava a casa superant el sou del seu pare i el dels seus germans. Una gesta en un moment en la qual la bretxa salarial per raó de sexe era molt major que en l'actualitat.

Totes les dones que salen en el documental van protagonitzar el que es va denominar l'èxode rural i que va suposar, durant la dècada dels seixanta, el trasllat de 4 milions d'espanyols i espanyoles a la ciutat. Van ser uns anys en què multitud d'empreses taulelleres i ceràmiques de l'Horta necessitaven mà d'obra. Quart de Poblet va veure com passava de 5.400 habitants en 1950 a més de 20.000 en 1970.

L'Ajuntament de Quart de Poblet rendeix un homenatge a totes elles per la seua valentia, pel seu llegat i per la seua integració en un poble que les va acollir amb els braços oberts i que ha donat com a resultat un municipi ple de riquesa i diversitat.

Així mateix, en el documental es reivindica el fet que aquestes dones continuen vinculades, d'alguna manera, als seus llocs d'origen i intenten que les futures generacions no perden les seues arrels. Per això, moltes d'elles són hui sòcies del Centre Cultural Andalús i del Centre Cultural de Castella-la Manxa, on recobren i revaloren els seus costums, el seu folklore i la seua gastronomia, contribuint així a la conservació del nostre Patrimoni Immaterial.

Arxivat a:

Destacats