La Diputació impulsa el projecte de mobilitat sostenible des d'Albal fins a València pel Camí Reial

La diputada de Mobilitat, Dolors Gimeno, presenta la iniciativa d'urbanització i ordenació de trànsits no motoritzats en el Camí Reial des de la CV-33 en Albal fins a la circumval·lació de València

Guardar

Reunión Movilidad sostenible camí reial
Reunión Movilidad sostenible camí reial
La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, s'ha reunit aquest dimarts amb responsables dels ajuntaments d'Albal, Catarroja, Alfafar, Massanassa i València per a impulsar el projecte d'urbanització i ordenació de trànsits no motoritzats en el Camí Reial des de la CV-33 en Albal fins a les connexions amb les rondes de circumval·lació de València.La trobada ha tingut lloc en el saló de plens de la corporació provincial i ha comptat amb la presència dels alcaldes d'Albal, Ramón Marí, Catarroja, Jesús Monzó, i Massanassa, Francisco Comes, el regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi, l'alcaldessa en funcions d'Alfafar, Empar Martín, i tècnics locals i de la Mancomunitat de L'Horta Sud. A tots ells s'ha proposat participar en un projecte l'objectiu del qual és contribuir a la vertebració de la comarca amb una xarxa segura per a ciclistes i vianants que aprofite le renovació d'un camí històric per a connectar-ho amb el futur eix entre la Creu Coberta i la plaça d'Espanya.Com explica la diputada, Dolors Gimeno, "la Diputació de València és, per les seues competències per a la promoció d'infraestructures viàries i pels seus objectius de suport als xicotets municipis, l'organisme públic idoni per a escometre aquest projecte", ja que els municipis afectats han manifestat a través de la Mancomunitat de L'Horta Sud la necessitat d'iniciar l'ordenació dels trànsits en tota la via.La primera fase es desenvoluparà mitjançant la redacció d'un avantprojecte amb la finalitat d'estudiar solucions de traçat i una estimació del pressupost de les obres i del projecte necessari. Paral·lelament, per a l'elaboració del document 'Avantprojecte' s'iniciaran els treballs amb la recollida d'informació en els municipis de València, Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja i Albal. Una vegada obtinguda la informació s'elaborarà una proposta d'alternatives que es presentarà a cadascun dels municipis per marcar els criteris i els condicionaments a tenir en compte.L'exposició de motius de la llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana 6/2011 d'1 d'abril, contempla el canvi de model cap a una mobilitat mediterrània associat al gaudi de la ciutat i de l'entorn que suposa una disminució real dels nivells d'emissions i consums energètics com un dels objectius a perseguir que s'han vist potenciats amb l'aprovació de l'Agenda 2030, "especialment en l'objectiu 9.1 mitjançant el desenvolupament d'infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat com a estímul per a la recuperació econòmica, la qualitat de vida i la creació d'ocupació", ha recordat la diputada Gimeno.

El Camí Reial

El Camí Reial de Madrid és una via construïda a la fi del segle XVIII, de gran importància logística en connectar ciutats perifèriques amb l'interior peninsular, donant suport al seu traçat puntualment sobre la calçada romana Via Augusta. Posteriorment, en el segle XX es va designar com a N-340. Concebuda de caràcter interurbà, el desenvolupament progressiu de les urbs limítrofes va anar configurant la via en la malla urbana, convertint-la en un eix dinamitzador de les economies locals de part de València i les poblacions d'Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla.A mesura que es van imposar en el segle XX els trànsits motoritzats i els transports de mercaderies per carretera, la via va ser incapaç de suportar l'elevada intensitat de trànsit. Es va desdoblegar primer per l'actual V-31 de titularitat estatal, completant posteriorment amb la CV-400 de titularitat autonòmica (en l'actualitat la Generalitat Valenciana està executant les obres de passarel·la per als vianants i ciclista que separa aquests trànsits de la CV-400 donant continuïtat a la CR-400 amb la ciutat de València) que deixa al Camí Reial com una via de caràcter urbà, mantenint el seu potencial d'eix dinamitzador a causa del seu traçat i història.Actualment la via és de baixa qualitat ambiental, encara que hi ha prou disparitat en cadascun dels municipis que travessa. Es mantenen els dos sentits de circulació per a vehicles motoritzats, permetent girs a esquerra, amb zones d'aparcament a banda i banda i voreres variables en ample i tractament. El transport públic de connexió intermunicipal i les seues parades es desenvolupa per aquesta via. No hi ha carril separat per a ciclistes, la qual cosa sumada a l'alta intensitat de trànsit la fa una via insegura. Se sumen a la complexitat de la circulació els trànsits transversals que comuniquen els nuclis urbans amb els polígons industrials que s'han desenvolupat especialment a l'est i ocupen el territori fins a la V-31.

Arxivat a:

Destacats