El 15 de febrer passat es va anunciar la restauració del retaule de «Sant Roc i Sant Francesc», que en el seu dia va presidir l'altar major del temple, de propietat municipal per ser el sant titular, però la van substituir i ara ocupava l'espai d'un dels laterals de l'edifici.
Així, hui mateix, coincidint amb la festivitat del sant, ha tornat a col·locar-se al seu lloc originari. «Recuperem així l'esplendor de l'altar barroc original de l'església de Sant Roc amb el quadre que va ser pintat per a presidir aquest espai», ha anunciat la regidora de Patrimoni històric, artístic i cultural, Alícia Izquierdo, qui ha acudit aquest matí a seguir els treballs d'instal·lació acompanyada de l'assessor del departament, Vicent Pellicer.
L'obra de Jeroni Jacint Espinosa data de la primera meitat del segle XVII i pertany al període del Barroc. Aquesta és una de les pintures del patrimoni municipal a la qual mai se li havia donat gens d'importància, per la qual cosa tampoc s'havia fet cap estudi al seu voltant. "Hem aconseguit arribar a la pintura original. Són colors obscurs, però són així perquè es vol donar importància als diferents punts de llum", va assenyalar fa uns mesos el restaurador, Romà Calafat. Tanmateix, hom sempre ha sospitat de la seua vàlua que finalment, després de la restauració, es va confirmar.
Es tracta d'una obra que pertany a l'estil Barroc, però que per les seues proporcions harmòniques es pot relacionar també amb el Renaixement. Quant a la composició de la pintura és, d'una banda, tancada per la mirada entre l'àngel i Sant Roc; i, d'altra banda, trobem la figura de Sant Francesc que mira directament a l'espectador.
Història que representa el quadre
Segons la tradició, Sant Roc va nàixer a Montpeller i va morir a Voghera (Itàlia). Va abandonar la casa dels seus pares i va anar de peregrinació a Roma, però, en declarar-se una epidèmia de pesta es va dedicar a curar els malalts. Va acabar contagiat i va haver d'aïllar-se als afores de la ciutat. Un gos li portava un rotllo de pa que furtava de la taula del seu amo i un àngel li curava les ferides. La seua devoció i el seu culte es va estendre per tot Europa i a hores d'ara és el sant que té més capelles i esglésies dedicades arreu del món.
L'any 1557 va arribar a Gandia una epidèmia de pesta per al qual, les autoritats s'aclamaren a Sant Roc declarant festiu el 16 d'agost. Anys després, li van erigir una ermita que es va acabar de construir en 1587. Un any després, el duc Carles de Borja i Castro va manifestar el propòsit de fundar en l'ermita de Sant Roc un convent de franciscans de la Reforma de sant Pere d'Alcántara. Per això, la presència de Sant Francesc d'Assís al costat del titular de l'església i del convent.