Diverses sentències impedeixen a Quart de Poblet decidir sobre la instal·lació d'antenes de telefonia

La legislació nacional despulla als ajuntaments de la facultat per a regular sobre aquesta matèria

Guardar

Edifici de Quart de Poblet
Edifici de Quart de Poblet

Els ajuntaments estan lligats de peus i mans i no poden decidir sobre la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil. Més encara, fa dues dècades Quart de Poblet va incloure en el Pla General d'Ordenació Urbana la prohibició de col·locar-les prop de nuclis residencials. En aquell moment, existia una alarma entre la ciutadania davant el desconeixement dels possibles efectes sobre la salut que podien tindre aquest tipus d'instal·lacions.

No obstant això, els articles del Pla General d'Ordenació Urbana on es realitzava aquesta prohibició van ser tombats per diverses sentències a instàncies de les demandes de les operadores.

La legislació nacional despulla de competències als ajuntaments per a decidir sobre aquesta matèria "atés que la fixació de les potències d'emissió i distàncies de seguretat es troben regulades en l'RD 1066/2001, de 28 de setembre, posteriorment modificat pel Reial decret 123/2017, de 24 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament sobre l'ús del domini públic radioelèctric".

Així es reflecteix en diverses sentències que queden recollides en la resolució del departament d'Urbanisme a la petició realitzada el dilluns 4 de juliol per quaranta veïns perquè es denegue la llicència d'activitat d'una antena instal·lada recentment.

La sentència núm. 402/2015, de 10 de febrer de 2015, dictada per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va declarar nuls els preceptes de les normes urbanístiques del planejament general municipal, arts. 4.76.3 i 6.33.1 lletres d), que venien a establir la prohibició de la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil a distàncies inferiors a 300 i 100 metres de sòls d'usos residencials, apel·lant a l'arrelada doctrina del Tribunal Suprem en la matèria, continguda, entre altres, en la sentència de la seua Sala 3a, d'11 de febrer de 2013, en el recurs núm. 4490/2007, en la qual se cita la del mateix tribunal de 24 de gener de 2000, que prové de les de 15 de desembre de 2003 (rec. cassació 3127/2001) i 4 de maig de 2006 (rec. cassació 417/2004), conforme a les quals la referida prohibició suposa una ingerència en l'àmbit de competència estatal, que impedeix als ajuntaments regular qüestions relatives a les distàncies i al nivell d'emissions dels equips de telecomunicacions, atés que la fixació de les potències d'emissió i distàncies de seguretat es troben regulades en l'RD 1066/2001, de 28 de setembre, posteriorment modificat pel Reial decret 123/2017, de 24 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament sobre l'ús del domini públic radioelèctric.

En aquest mateix sentit es pronuncien les següents sentències, que han donat lloc a un cos de doctrina uniforme i consolidada:

• Sentència 8/2012 del Tribunal Constitucional.

• Sentència del Tribunal Suprem d'11 de febrer de 2013 i de 9 de juny de 2008

• Sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala contenciosa administrativa, Secció 1a: de 21 de desembre de 2004 i 9 de novembre de 2017. així com les de la Secció Tercera ª de 10 de juny de 2005 i 20 de febrer de 2007; núm. 1826/03 de 22 d'octubre de 2003; núm. 1774/03 de 15 d'octubre de 2003; núm. 35/04 de 14 de gener de 2004; i la de la Secció Segona núm. 960/04 de 4 de juny de 2004.

Però no sols respecte a Quart de Poblet s'han manifestat els tribunals- La de 30.09.2003 (núm. 1626/2003) dictada pel Tribunal Superior de Justícia fins i tot es refereix a la innocuïtat o no de les antenes: "Centrant-nos en les antenes de telefonia mòbil i prenent com a base científica els Informes Sanitaris Segle XXI "Ondas Electromagnètiques i Salut-1- de 2002", Sr. Héctor en la seua ponència Telefonia Mòbil i Salut Pública ens dirà que la forma en què les ones electromagnètiques afecten els sistemes biològics ve determinada per la intensitat i la freqüència del senyal. Així, els camps o radiacions electromagnètiques poden classificar-se en "ionitzants" i "no ionitzants". (...) La denominació de camps no ionitzants s'aplica a la porció de l'espectre electromagnètic que posseeix energies massa febles per a trencar les unions atòmiques. Fins i tot a altes intensitats, els camps no ionitzants són incapaços de provocar ionització en sistemes biològics, se sol afirmar que no són cancerígenes. En l'actualitat, la telefonia mòbil europea utilitza senyals de 900 Mhz per als sistemes analògics, entre 900 i 1800 MHz per als sistemes digitals GSM.

Destacats