Alberto Ibáñez (1991) entre al Botànic amb la formació d'aquest, 2015. No obstant això, va anar a partir de 2017 que ell i la seua àrea es va mediatitzar: des de la seua Secretaria Autonòmica d'Inclusió i Agenda Valenciana d'Igualtat, va ser l'encarregat de negociar amb la resta de formacions i agents socials el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Una fita sonada en la Comunitat Valenciana, però també fora d'ella pels avanços que va comportar.
Ara, dos anys després, creu que hi ha coses per actualitzar, però es mostra segur d'una "feminització" de la societat valenciana des que va entrar al càrrec. No obstant això, hi ha reptes a afrontar: "Estem en un moment important, tenim reptes i perills dels quals hem de ser molt conscients i saber sortejar. En intel·ligència col·lectiva, en empatia, en inclusió i a entendre molt bé", assenyala. 'Enfrontar' o tractar noves veus masclistes, aconseguir la inclusió de les persones migrants o aprofundir en polítiques d'igualtat són algunes de les seues metes. Unes metes que començaran a materialitzar-se, precisament, en 2020; s'iniciarà la tramitació de tres iniciatives legislatives i dues estratègies. "Crec que el 2020 serà un any de molta faena col·lectiva i participació, que caldrà agafar amb temps", assenyala. La pissarra després de seu, amb esbossos i línies de la futura Estratègia de Migracions Valenciana, dóna pistes.
Ahir es van aprovar els pressupostos de la Generalitat 2020. La teua conselleria és de les quals més augmenta el seu pressupost respecte als passats comptes. Repercuteix aquesta aprovació en la lluita contra el masclisme, inclusió i igualtat?
Absolutament. És una gran notícia que s'aproven els cinquens pressupostos del Botànic. Suposa, en un moment d'inestabilitat general, amb comunitats autònomes que han decidit no tindre pressupostos, un valor fonamental del Botànic; la seguretat, rigor, eficiència... Evidentment que la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives siga una de les quals més creix, és perquè el Botànic continua apostant fermament per les persones.Dins d'això una de les apostes ha sigut, com sempre, combatre el masclisme. No sols en la Direcció General de l'Institut de les Dones, sinó de manera transversal, apostant per la societat que cuida de les persones, la dependència, per les famílies educadores i l'acolliment valencià. Aqueix model d'atenció centrat en la persona.
"En aquesta legislatura una de les qüestions fonamentals són les polítiques de prevenció i transformació"
Ha sigut fonamental continuar amb l'aplicació de diversos programes de reconeixement de la diversitat, drets, i de la participació. Crec que en aquesta legislatura un punt clau és la prevenció. Per això, pràcticament el que més creix és l'Institut Valencià de la Joventut, en aqueixa aposta per una xarxa jove que vertebre el territori, tant en les zones de costa i grans ciutats com a mancomunitats d'interior, per a fer polítiques de prevenció de ludopatia, de relacions tòxiques, o apoderament de la participació política juvenil.
Al final crec que això, al costat de l'increment dels centres de dia en l'àmbit de la infància, la xarxa valenciana de la igualtat, PANGEA... Al final en aquesta legislatura una de les qüestions fonamentals són les polítiques de prevenció i transformació. També, òbviament, seguir amb les polítiques troncals de la conselleria.
És clar que part de l'augment dels pressupostos anirà a la prevenció, a l'educació en valors dels més xicotets i xicotetes.
Sí, però no sols en la infància, en tot l'àmbit de la joventut, d'homes i dones… Les polítiques de prevenció són transversals; mai és tard. Diria que som un govern que confia en no sols les segones, sinó cinquenes i sisenes oportunitats. Això vol dir recursos, professionals i serveis municipals. És fonamental fer unes polítiques que transformen. Nosaltres no sols volem atendre les vulnerabilitats, o vulneracions de drets, sinó transformar la societat perquè deixen d'existir.Això és una aposta important per les famílies. Crec que aquest és el govern de les famílies; ho hem sigut en aqueixa aposta per equiparar famílies nombroses i monoparentals, i l'anunci de la Vicepresidenta de tindre aquesta legislatura una Llei de Diversitat Familiar i Suport a les Famílies. També en el fet que enguany en els pressupostos tinguem una novetat, i és que multipliquem per tres les ajudes a les famílies en l'àmbit de la diversitat funcional; per a poder comprar un audiòfon, una grua, una cadira de rodes... També en l'àmbit de les persones majors, per a poder adaptar les cases i tindre una vida més amable i més fàcil. És diners que va directament a les famílies, que milloren la vida no sols de les persones usuàries sinó també del seu entorn afectiu, i al mateix temps són recursos que generen economia. Per tant, és una aposta clara i decidida, no sols de protecció social i prevenció, sinó de model econòmic.
Precisament Oltra va parlar, en la investidura, sobre una nova Llei d'Accessibilitat Universal, que abordarà més enllà de les barreres físiques.
Sí. Crec que és una de les apostes d'aquesta legislatura. La Vicepresidenta va anunciar tres lleis, de Diversitat Familiar, Accessibilitat Universal i Igualtat. Com bé va apuntar, no parlem només de fer rampes o que siguen accessibles els mobles de la cuina, sinó que parlem d'esfondrar els murs invisibles; els prejudicis, la societat que hem construït pensada per a un home blanc sense cap mena de dificultat, diguem. Cal combatre-ho. La vicepresidenta posa com a exemple que el Diari Oficial de la Generalitat i de les Corts han de ser accessibles."Quan parlem d'accessibilitat universal parlem de millorar la vida de la ciutadania en el seu conjunt"
Ara mateix molt poca gent té la possibilitat d'entendre-ho. No parlem sol de poder fer-ho en lectura fàcil per a una persona que puga tindre alguna discapacitat, sinó d'adaptar-nos al llenguatge del carrer. L'administració i el rigor no està o no ha d'estar renyit que siga accessible a la quotidianitat de la gent. Crec que això ho va avançar l'Estratègia d'Igualtat de Tracte i no Discriminació i Prevenció de delictes d'Odi, en aqueixa part de fòbia institucional, de posar-ho difícil. A tu t'arriba un text de la generalitat o de qualsevol altra Administració Pública i has de llegir-lo tres vegades. No saps exactament que t'estan dient. El mateix es pot dir amb un llenguatge que puga entendre qualsevol. Això no sols fa que siga accessible per a persones amb diversitat funcional, sinó amb persones amb estudis no tan elevats, o menors d'edat… Quan parlem d'accessibilitat universal, parlem no sols d'atendre i millorar, de fer-ho accessible i inclusiu a les persones amb diversitat funcional, que per descomptat que sí, sinó de millorar la vida de la ciutadania en el seu conjunt.
La legislatura passada vas ser l'encarregat de negociar per a aconseguir el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Com es millorarà el pacte aquesta legislatura?
Nosaltres, en el segon aniversari del pacte, decidim que hi havia mesurades a reforçar. És una de les eines més potents que tenim dins de l'Agenda Valenciana, perquè inclou a tot el conjunt d'institucions i opcions polítiques democràtiques lluitant contra una violència social; un conflicte polític i social com és la violència masclista.Decidim abordar, per exemple, elaborar al llarg de 2020 elaborar una Estratègia Valenciana contra la Violència Sexual. Ací òbviament és fonamental treballar no sols les conseqüències de la falta d'educació, sinó la prevenció des de l'educació afectivosexual. Ja hem començat a treballar amb ‘triangular’, les conselleries d'Educació, Sanitat i nosaltres mateixos.
Una qüestió que pensem fonamental és treballar des d'edats molt primerenques l'educació afectivosexual, perquè la seua falta té unes conseqüències molt negatives, des de la violència cap a les dones, a una frustració en les pràctiques sexuals.
Una altra qüestió que decidim reforçar, que es farà de mans dels sindicats, és tot el relacionat contra la precarietat laboral. És fonamental que en el canvi de model, en l'aposta de vertebració del territori, tinguem en compte que hi ha professions que estan summament desprotegides. Això, al costat de reforçar l'àmbit rural, com ja hem fet posant en marxa recursos a Sant Mateu, Segorbe, Yátova i Elda, que reforça la zona de l'interior per a poder tindre ateses a la s dones i els seus fills i filles en l'àmbit de la violència, serà una aposta fonamental.
Com parlàvem abans, és important l'àmbit de la prevenció, amb la tercera llei que anunciava la Vicepresidenta, la Llei Valenciana d'Igualtat. Tindrà quatre grans eixos, ja estan consensuats en l'àmbit del Botànic. Pensem que és una llei a impulsar després de reis, i serà un dels majors reptes de la legislatura.
Creus que aquests últims anys la societat valenciana s'ha transformat? És més feminista i està més feminitzada?
Absolutament. Crec que la societat valenciana a pres consciència, com ha pres consciència el món. Hi ha moviments que traspassen les fronteres, i això obeeix a un canvi de mentalitat, a un relleu generacional... Encara que és una lluita compartida, no sols entre dones i homes, sinó entre generacions.Sí, és una societat molt més feminitzada, crec que l'aposta de la Vicepresidenta que les polítiques d'igualtat estigueren en la Vicepresidència en 2015, quan ningú li ho plantejava encara, ja feien veure que l'aposta clara d'Oltra i el Botànic era la feminització de la societat. Entenent això com basar-nos en una societat on els afectes són el centre d'una societat on cuidar-se, respectar-se, on donar-se aqueix espai i temps en un món frenètic on no hi ha temps per a pensar i voler, és fonamental.
Estem en un moment important, tenim reptes i perills dels quals hem de ser molt conscients i saber sortejar. En intel·ligència col·lectiva, en empatia, en inclusió i a entendre molt bé. Si ens hem dotat dins del pacte amb què la violència masclista o el masclisme en general és un conflicte social i polític, no es respon a ell en casos individuals ni perdent la perspectiva comunitària. Crec que el relativisme o el punitivisme que hi ha en certes parts del moviment feminista no és una resposta. La resposta ha de ser continuar tancant una base àmplia basada en l'empatia, a entendre que amb la feminització de la societat guanyem totes i tots, especialment els homes. En el moment en què els homes entenguem que dedicar temps per a dutxar al teu fill és una qüestió en la qual estàs guanyant, crec que guanyarem profundament. És en aquesta via en la qual hem de treballar.
Des de diversos col·lectius i associacions, com Alanna, acusen l'encara mancada d'habitatge o lloguers socials per a les víctimes de violència masclista. S'avançarà en aquest tema?
Hi ha dues vies. Una que la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge té clar, que és augmentar el parc públic d'habitatge per a donar una alternativa residencial a les dones víctimes de violència de gènere. Encara que crec en un cas de violència de gènere, qui ha d'anar-se és l'agressor. Però moltes vegades, fins que arriba aqueixa situació, no sols hi ha un context judicialitzat, també social, i cal donar temps a les víctimes per a entendre i empatitzar amb els diferents contextos. Per això crec que és important continuar augmentant el parc públic d'habitatge, com s'ha estat fent l'anterior legislatura. Es una cosa fonamental i no sols en les grans ciutats, sinó al llarg de tot el territori."Aquesta Conselleria ha apostat sempre a construir, amb la societat civil, les seues polítiques públiques"
Això està dins del Pacte, és una mesura que s'està desenvolupant i que efectivament fa falta continuar millorant. Hi ha una altra via també fonamental, i és que necessitem el suport de les entitats del tercer sector. Crec que aquesta Conselleria ha apostat sempre a construir, amb la societat civil, les seues polítiques públiques. Entenem que donen un valor afegit. No sols fa falta l'administració pública, també un compromís públic col·lectiu, mitjançant per exemple el concert social, que ha generat estabilitat en el sector. Abans anàvem a base de subvencions, ara hi ha un concert on la gent sap que a fi de mes té els pagaments, pot pagar les nòmines… Dóna estabilitat i ocupació.
Què necessitem també per a poder continuar creixent en aqueix context? Que les entitats del tercer sector aconseguisquen també poder autoritzar més recursos. Convidem al tercer sector que vulga sumar-se, a habilitar més recursos, més pisos, per a poder oferir més places que nosaltres segur concertarem. En aqueix camí segur que ens trobem. He tingut moltes reunions amb Alanna i saben, de primera mà, que si aconsegueixen tindre un recurs, un pis per exemple, la Generalitat Valenciana continuarà concertant-lo, com hem fet. Continuarem mostrant sinergies.
També hi ha discrepàncies sobre els ‘Punts de trobada’; l'home amb el qual han de reunir-se dona i fills i filles és un maltractador i, apunten, no pot ser un bon pare. Té sobre això la Generalitat alguna anotació?
Sí. Vam fer un canvi de model sobre els Punts de Trobada, on van participar entitats feministes del mateix Pacte, jutges com la magistrada Lara de Carlet, que pertany a una associació de jutges feministes… Però el conflicte crec que no és del Punt de Trobada, sinó si efectivament s'entén o no que un maltractador és un bon pare.En l'última conferència sectorial a Madrid, entre les diferents Comunitats Autònomes, és un tema que es va tractar. Nosaltres defensem sempre l'Estat de Dret i les garanties processals per a tothom, una cosa molt revolucionària hui dia, perquè la gent al carrer està demanant mà dura, no sols per la part de l'extrema dreta, moltes vegades també… Les bullícies lògiques davant de les injustícies, fa que molta gent perda la visió garantista.
Diferents Comunitats Autònomes, de diferents colors polítics vam dir, efectivament, que els Punts de Trobada tenen sentit, sobretot perquè són espais de mediació per a facilitar l'interés superior de la infància. No podem oblidar que en aquesta mena de qüestions allò prioritari, la persona a protegir en primer lloc, és el xiquet o xiqueta. Que trist és que la societat necessite espais públics, on una parella que s'ha volgut, haja de portar al seu fill o filla per a poder relacionar-se. Hi ha vegades que exigim a les administracions resoldre uns punts que formen part de la realitat més íntima de nosaltres, que és com ens relacionem amb les persones que volem.
En això hi ha dues qüestions. Una, que nosaltres continuarem fent, com a govern, la Xarxa Valenciana d'Igualtat, que té una dotació de més de cinc milions d'euros, la més potent de tot l'estat, i que permet que hi haja professionals en tot el territori treballant la importància dels afectes, els traumes, el duel… És a dir, quan tu i jo trenquem una relació, no passa res, tenim drets fins i tot a enfadar-nos, però això no dóna dret al fet que ho pague el nostre fill o filla, per tant hi ha una part educacional sobre com relacionar-nos. Hi ha una altra part, òbviament. Cal canviar les lleis i que, efectivament, quan s'observa per part dels tribunals o professionals de l'àmbit social que a un xiquet o xiqueta se li fa anar de manera reiterada a un punt de trobada a tindre una relació amb el seu pare, que és una persona maltractadora -i per tant no sols maltracta la seua exparella, sinó que el seu fill o filla és víctima directa-, cal revisar-lo.
"Aquest és un dels grans avanços; que els fills i filles ja no són víctimes secundàries, sinó que són víctimes directes"
Aquest és un dels grans avanços de les modificacions de 2015, que els fills i filles ja no són víctimes secundàries, sinó que són víctimes directes. Una persona que creix en un entorn de violència és víctima directa, crec que efectivament no és aqueix l'espai. Però no és aqueix ni cap. Cal canviar la llei. Primer que hi haja una tasca de rehabilitació, de reinserció, fins que puga tindre aquesta persona la capacitat i habilitats per a tornar a relacionar-se amb el seu fill. En tot cas, efectivament és una cosa que inste al govern de l'Estat a canviar i al moviment Feminista que continue defensant-lo davant la Ministra Carmen Calvo, perquè ho accelere.
Fa res es reclamava també que s'ampliara la catalogació de víctima de violència masclista, que ara només considera aquelles agressions dins d'un àmbit de parella.
Sí. Ahir es van aprovar els pressupostos, i crec que una de les granms novetats en el marc del Pacte contra la Violència de Gènere, és que s'ha modificat la Llei Valenciana de la Violència de Gènere, per a ampliar-ho a altres tipus de violència. No sols diguem a la física o psicològica feta per qualsevol home a una dona, sinó obrir-nos a altres tipus de violència com és la violència sexual, el matrimoni forçós o la mutilació genital femenina. Crec que haver adaptat la Llei Valenciana contra la Violència de Gènere, al marc del Conveni d'Istanbul, que forma part de l'ordenament jurídic espanyol des que es va ratificar, ens situa en l'avantguarda. Que el dia 1 de gener estiga en vigor aquest canvi legislatiu és un orgull compartit entre tota la gent que hem estat treballant tant i tan dur en el marc del Pacte.Has dit que la societat valenciana està més feminitzada i és més feminista. Potser pel risc als seus privilegis, una força nova que no disfressa el seu discurs ha guanyat espai mediàtic i polític. També argumenten contra la xenofòbia, que ha portat a casos com les agressions a xiquets i xiquetes migrants que no tenen suport familiar. També en la Comunitat Valenciana està aqueix problema?
Sí... La legislatura passada vam veure com hi havia moviments per a evitar habilitar cases on els xiquets i xiquetes sols, que vénen de la guerra, que han patit fam, que han sigut violentats, o senzillament que vénen d'ací i no tenen uns pares amb capacitat de donar-los afecte i bon tracte. Va haver-hi moltes resistències.No em preocupa que hi haja un partit concret. De fet, en el cas de les Corts és un partit que no té una força determinant en cap política pública. A mi el que em preocupa és que aquesta minoria parlamentària arrossegament a l'altre costat de l'arc parlamentari.En primer lloc, vull agrair al Partit Popular i a Ciutadans especialment, però també a Compromís, PSPV i Podem, que no s'haja trencat la unanimitat parlamentària de les forces democràtiques del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Crec que demostra un nivell de maduresa política important i hem de valorar. Valorar el que mancada en un moment com l'actual, és molt més regressiu i conservador, que posar de manifest allò que ja hem aconseguit.
"Crec que l'el fenomen de l'extrema dreta obeeix a una ruptura de privilegis i a la incapacitat col·lectiva de donar una alternativa"
Em preocupa, òbviament, el ressorgir de diversos fantasmes que créiem superats a Europa. Això fa també que hi haja un trencament important dins del mateix moviment Feminista, dins de les diferents opcions, sobre com hem d'afrontar aquesta realitat. Crec que el fenomen de l'extrema dreta obeeix, en part, a una ruptura de privilegis de la masculinitat hegemònica, però també en la incapacitat col·lectiva de donar una alternativa. És a dir, no val de res assenyalar a un home dient “senta, vosté parla, es relaciona i actua com un masclista, i és el seu problema”. Això no serveix per a res més que per a desfogar-se, que bo, està bé. Però si hem entés des del principi que és un conflicte social i que per tant són les estructures, el que hem de fer és educar, amb la paciència suficient. Entendre que tampoc és exigir el mateix a una generació que una altra, perquè no s'han socialitzat amb els mateixos valors i, sobretot, donar una alternativa a un home que ha viscut en uns privilegis i en una situació que no s'havia plantejat mai. Igual que ens plantegem mai els homes i dones blanques la situació de privilegi que tenim sobre els homes i dones negres, o com no ens plantegem els homes blancs heterosexuals els privilegis que tenim sobre els homes homosexuals. Hem de donar alternatives i donar aqueixos camins. Crec que no fer això porta a un procés d'enfrontament, on òbviament l'altra persona se sent atacada i té una reacció.
Probablement hi ha gent que se senta molt còmoda en la reacció, que vulga estar en una confrontació i una batalla, però crec que el que farà serà posar en risc grans conquestes socials que durant anys, el moviment feminista i les forces democràtiques, sindicats i molts agents econòmics i socials, han aconseguit. Això sí que em preocupa, no tant com un partit polític amb 10 diputats de 99, sinó com això pot contaminar l'agenda política... Que la societat deixe d'empatitzar, quan fa res estàvem empatitzant amb Aylan quan va aparéixer la foto, com la societat valenciana va respondre a l'Aquarius. Va respondre d'una manera ultra majoritària, gent de diferents ideologies se sentia orgullosa de pertànyer a una realitat com era la valenciana, que deia que no tot en el món és gent que li sembla bé que un xiquet es muira en el mediterrani. Sempre he dit que el valor més important del Botànic és que defensa la vida.
Ara bé, els temps han canviat, ha pujat la confrontació, s'està polaritzant. El més important és empatia. Sempre dic que amb les eines de l'amo no es pot mai desconstruir a l'amo, i ací el moviment feminista i antiracista tenen el repte de no caure en el parany fàcil d'atac i reacció, sinó de construir una alternativa que permeta que l'àmplia part de la societat sàpia cap a on anar, amb uns valors socials i democràtics, amb molta més llibertat i amor.
És una cosa complicada. Al final, quan un moviment se sent atacat, la reacció es considera com a defensa legítima.
Clar. Però em sembla malament que la reacció siga aquesta, per tant no puc justificar que la meua també ho siga. El problema està en el fet que, òbviament, quan veus una injustícia clara i portes tota la vida lluitant, que s'ha aconseguit un dret, i de sobte ve algú i et vol parar perquè perdrà un privilegi, dius “mira ja està bé”. És una reacció humana, lògica a nivell individual. Ara, un quan té una responsabilitat pública, en govern o parlament, o perquè té possibilitat de ser un altaveu públic, un periodista o una associació que dóna valors a la societat, ha de tindre la mirada col·lectiva; entendre que no has de resoldre el cas individual d'ací, ara, amb la justícia que tu entens, sinó que és un conflicte polític. Atenent la individualitat però per a la majoria. Les causes exemplaritzants causen la reacció contrària."En situacions d'inseguretat sempre guanya la ultradreta"
És una tasca difícil, perquè vivim en un moment on el matís i el dubte estan molt mal vistos, poder debatre i pensar diferent, d'una banda i per un altra. Però és un risc que hem de prendre. Sempre dic el mateix, des del moment en el qual part del moviment feminista exigeix que incrementen penes, el que estem validant és el marc que augmentar les penes està bé. En el moment que governe l'extrema dreta… Tres anys després, opció contrària, l'increment de les penes està justificat. Després ens sorprendrà que si en un moment determinat governa l'extrema dreta, i, per avortar, vages a la presó 7 anys. Però és que tu has justificat que anar a la presó no era per a tant. Cal agafar perspectiva, amb els delictes d'odi passa exactament igual.
Una de les qüestions que hem de trobar és l'equilibri que “el que és bo per a mi és bo per al contrari” i viceversa. Si no es crearà inseguretat, i en situacions d'inseguretat, sempre guanya la ultradreta.
Oltra va anunciar fa poc l'elaboració de l'Estratègia Valenciana de Migracions. Ja estàs treballant en això?
Sí. Com déiem, en la legislatura hi ha tres grans lleis, de diversitat familiar, igualtat i accessibilitat universal, i tres grans estratègies. La de violència sexual, dins del Pacte, i dues noves, d'Envelliment Actiu i lluita contra la Soledat no desitjada, i la de Migracions.Aquesta tindrà les línies estratègiques d'inclusió i accés als serveis públics, des d'un punt de vista de l'accessibilitat universal -hem avançat molt, una de les primeres mesures del Botànic va ser recuperar la salut universal-. El segon eix és la convivència i la interculturalitat, entendre el valor de la diversitat, empatitzar amb l'altre. El tercer són els drets humans i l'acolliment; és un projecte francament il·lusionant, amb l'experiència del Aquarius, que ens va marcar col·lectivament com a societat. Definir el model d'acolliment a les persones valencianes, que és una competència que aquests anys passarà a ser de les Comunitats. La participació, no sols de les entitats, sinó directa de les persones migrants. No podem construir una democràcia sòlida sense que la gent migrant participe. També de segones i terceres generacions, que prevé altres situacions. I l'últim eix, que també el tenim en l'estratègia d'Envelliment Actiu, el repte demogràfic. Vincular despoblació, envelliment i migració. Al final tenim zones despoblades i una necessitat brutal de gent que està en països on cauen bombes i hi ha fam. Són tres realitats que poden trobar-se. Per exemple que en Vistabella poguera anar una família amb dos xiquets, pot salvar l'escola. I salvar l'escola és salvar el poble i la memòria que tenim allí, els afectes. És un repte i una estratègia il·lusionant. És obvi que hi ha zones del món inhabitables o que hem fet inhabitables amb molta població, i zones habitables sense població.
Aquesta nova estratègia busca, entre altres coses, la plena inclusió de les persones migrants. Tindrà alguna paraula o esment cap als Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs)?
Bé, el nostre posicionament és, òbviament, el tancament dels CIEs. Entenem que no pot haver-hi presons per a gent innocent, però és una competència estatal.Una de les qüestions que sempre hem fet, per a evitar que es facen brindis al sol, és a dir, en el Pacte contra la Violència, l'Estratègia de Visibilitat del Poble Gitano, la Igualtat de tracte… Ens centrem sempre en allò que és competència autonòmica, perquè si no tenim la tendència a acabar parlant de la pau en el món. Que és un repte fonamental, però són altres espais. Això no vol dir òbviament que la línia política de l'estratègia, la defensa dels drets humans, i que el govern quan es posiciona, demane tancar els CIEs. Però sempre hem respectat aquesta qüestió, que allò que treballem siga en el marc competencial.
CIE: "Si defenses els drets humans no pots tindre a la presó a una persona que no ha comés cap delicte"
En l'estratègia hi ha reptes que no abordem per ser competències estatals, per això convide al Govern al fet que òbriga també aquest espai de participació perquè les entitats puguen defensar els seus postulats.
No tindrem un debat on hi haurà divisió i que no podrem resoldre, encara que el meu posicionament és clar. Si la pregunta és, què pensa el govern valencià o Alberto Ibáñez o la Conselleria d'Igualtat, és molt clar; no estem a favor i pensem que cal tancar-los. Dins de l'Estratègia, òbviament, els valors que la regiran no contempla que haja d'existir aquest espai. No són compatibles. No crec que siga ni compatible amb l'ordenament jurídic actual; si defenses els drets humans no pots tindre a la presó a una persona que no ha comés cap delicte simplement perquè és d'un altre color.
Precisament cada vegada que sale informació sobre el CIE de Sapadors, és contrari al defensat des del Govern Central i als Drets Humans. L'última filtració ensenyava l'estat de les lliteres o les dutxes, només amb aigua freda.
Fa diversos mesos sol·licite autorització per a poder entrar i veure les condicions, i continu a l'espera de Delegació. Tinc interés de poder entrar i veure que no s'estan vulnerant drets, i en el cas que es vulneren, com òbviament acredita CIES No i la gent que ha entrat, denunciar-lo.Ara entrarem ja en 2020. Quines esperes de l'any en les teues competències? Hi ha algun repte concret?
Crec que el 2020 serà un any de molta faena col·lectiva i participació, que caldrà agafar amb temps. Una de les coses que vam aprendre del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i masclista, i que és un valor feminista, és no deixar-nos marcar el temps autoimposat. Record en una de les reunions: “Necessitem un mes més perquè el pacte isca per unanimitat”. Doncs un mes més. També a vegades no ofeguem absurdament. L'important és treballar i que després això tinga un valor.Estarà l'impuls d'acompanyar a la Vicepresidenta en l'impuls de les noves lleis, serà el repte de 2020. Poder treballar i, sobretot, com ho farem, descentralitzat per tot el territori, perquè la gent se senta part. Amb la Llei d'Igualtat i d'Accessibilitat Universal primer, i després amb la de diversitat familiar. 2020 continuarà avançant en aquesta via, una via de pau, defensa de la vida, i de la importància d'escoltar-se i treballar els afectes.